84 ideas. Són moltes idees!
Em falta perspectiva per fer anàlisis del meu camí al món del còmic, però segur que aquesta trobada va ser per a mi una posada de llarg.
Per a mi un dels passos a fer és creure’m que formo part d’aquest món professional. I l’Ángel Serrano, des de l’editorial Serendipia i l’organització d’aquestes jornades, m’ha donat una d’aquestes empentes importants. Aquelles «primeres vegades» que et sembla que no arribaran mai. En fi, que el seu esperit d’ajudar als que ens estem introduint, més la meva tendència a tirar-me a la piscina quan estic engrescada en algun projecte, va fer realitat aquesta experiència.
Raule em va proposar de participar en el còmic «1000 Brujas» que s’estava gestant i jo (saltant i cridant pel carrer) vaig acceptar. I mesos més tard l’Ángel Serrano em va convidar a aquestes jornades com a autora (hi vam coincidir 4!, quin plaer conéixer a la Laura Pérez Vernetti, Eva Mae i Moño).
Des del divendres 25 de març al migdia que vaig aterrar a un primer dinar amb molts dels participants, fins el diumenge matí a l’esmorzar de l’hotel amb alguns d’ells, va ser un no parar de converses i coneixences sobre el món del còmic. No he pogut fer abans aquesta entrada i potser serà una manera de resumir sensacions que vaig viure. Primer de tot la PASSIÓ, ho sento, la repeteixo molt a tot arreu però aquest món existeix gràcies a això. El 95% de les persones que érem allà, i en general que es dedica al còmic, ho fa com a segona professió, i no és la que li permet viure. Hi havia administratius, fisioterapeutes, professors, divulgadors, empresaris, periodistes d’esport… I malgrat aquest sobreesforç tothom està enganxat a aquest món.
També hi vaig trobar COMPANYERISME, hi havia molt bon ambient i vam compartir experiències i vam riure molt. I HONESTEDAT, a les diferents xerrades programades es va dir clarament que les xifres no acompanyen aquesta indústria, cal més públic de còmic. El mercat està saturat de títols de còmic i en canvi no hi ha prou interès. També és cert que es va veure una llum en el fet que actualment costa trobar una llibreria que no tingui un apartat de còmic, i que poc a poc es va difonent com a una alternativa cultural generalista. L’altra pota que em vaig trobar és IDEES i IL·LUSIÓ, malgrat el panorama que es descreia, hi ha projectes, com per exemple unir el mercat de còmic en llengua castellana amb llatinoamericana, justament per ampliar el públic de còmic.
Per cert, l’organització de Manchacomic ens va tractar molt bé. El lloc fantàstic, al Museu Don Quijote, amb el regal d’una exposició de dibuixos de Miguelanxo Prado dedicats al gran personatge. L’Ángel Serrano va ser un molt bon amfitrió, promovent en tot moment que tots els participants converséssim i ens coneguéssim, una manera d’enfortir el gremi. Em quedo amb coneixences com Javier Marquina, guionista i divulgador, que amb les seves “mandangues, putes veritats, i polles”, el Sr. Vinagre compartia el seu dia a dia en aquest món (“Con la crisis todo el proceso ha seguido cobrando, imprenta, editores, distribuidora, excepto los autores…”), Julián Olivares de Cascaborra editorial (quina energia, i sinceritat, es declara un recent entrat al mitjà però a per totes i creient en les possibilitats, ell des del còmic històric), Manuel Gutiérrez de Sallybooks (més introvertit però que fa mil coses, guionista, dibuixant, editor,…), Manuel Barrero, un home meticulós com no podia ser d’altra manera per ser el director de Tebeosfera, el Asier Mensuro, imponent físicament i per la seva experiència pel món, museus, el País, cinema…cada frase era un tema que dominava, a tres de les 25 co-autores que som a “1000 Brujas”, que ens va fer il·lusió coincidir, Eva Mae de Jaén, Laura Pérez Vernetti de Barcelona (una veterana amb moltíssima experiència, quin goig) i Moño, de Tenerife, va ser interessant veure diferents generacions i camins, el Javier Alonso que fa el programa “Territorio 9” de RNE3, amb una passió i rapidesa verbal, un periodista de raça…. I finalment, potser perquè és la darrera conversa extensa que vaig mantenir al sopar del dissabte, em va encisar tot el que va explicar el guionista i editor Gregorio Muro Harriet (de edicions Harriet). Amb tot luxe de detall ens explicava com va anar per primer any a Angouleme els anys 80 a vendre el seu primer còmic i on va conéixer a un jove Sr. Glénat (ara una editorial molt important francesa), com va conéixer a molts dibuixants com Juan Jiménez,… I coincidim amb el gust per dibuixants francesos com Prugne, Soreil, Gibrat,...
Vaig marxar amb l’AVE el diumenge però flotant. Amb empenta de nous projectes, contenta de formar part ja d’un com el de “1000 Brujas” i …cansada, també cansada, perquè quan el cap s’engega a mil revolucions normalment el cost físic no te l’estalvies…Això em passa sovint, no sé si és la ment de creadora… I en aquell moment no ho tenia clar del tot, però finalment al cap de 4 mesos sortia «Una mica d’humanitat» (ed. Autografía). Endavant!
I per rematar-ho....em vaig desfer quan vaig llegir el comentari que em va fer el Javier Marquina un parell de dies després.
