Per Carlota Petit

La divulgació del còmic en joves. Un camí de descoberta.

M’agrada compartir i aprendre. I ho faig sempre que puc: dibuixant (és un viatge perfecte per descobrir (-me)), publicant (em connecta amb la gent), fent els videopodcasts (és molt enriquidor),… I divulgant el món del còmic amb tallers i cursos, on visc experiències sorprenents. Sinó no ho faria.

En aquest article em vull centrar en la divulgació amb els i les joves.

taller joves carlota petit

Què m’aporta? El contacte amb l’espontaneïtat. Quan em presento i ensenyo els meus còmics publicats em preguntenEt paguen?”, “Me’l puc llegir?” “Me’l dediques?”  “Des de quan dibuixes?” “Quan tardes en fer una pàgina com aquesta?” “Es nota que t’apassiona”…

Personalment també m’aporta llegir i analitzar els còmics pensant en com compartir el que hi veig i sento. És una altra dimensió, sortir una mica de tu per parlar amb els altres, o justament parlar profundament amb tu per tenir clar què vols transmetre. I finalment és una font inesgotable d’idees que no m’espero, em fa estar desperta a cada conversa que s’obre en la que hi ha en joc els bagatges i visions de cada participant.

 Què aporto? Aquesta mirada plena de sorpresa i curiositat de nosaltres i del món. La joventut la té, però l’anem perdent, i intento recordar-los que no els passi. D’aquesta manera ens fem preguntes i, intentant respondre-les, és quan ve la creació. 

Què hi passa en els tallers? Molta màgia, molta química. Sigui un grup de 25 joves d’un institut (cansats d’hores tancats, quiets i callats, la majoria de negre i no molt comunicatius entre ells o al contrari molt exaltats i moguts tornant de l’esbarjo), sigui un grupet de 10 nois i noies que no es coneixen i amb certa timidesa, o 5 noies que es presenten a un concurs de còmic, en presentacions,… En tots els casos hi ha una transformació, tothom hi acaba aportant la seva visió i s’omple l’espai d’emocions. 

 Em quedo amb dos moments concrets. El moment d’interpretar les escenes que anem llegint. A cadascú ens deu semblar que hi ha un missatge únic i en els tallers comproves una vegada darrera l’altra que, afortunadament, hi ha moltes opcions. 

dibuix una mica humanitat  taller carlota petit

Si us demano que penseu què us fa sentir aquesta imatge (“No hi ha color” del meu còmic “Una mica d’humanitat”, què us ve al cap? Quan la plantejo als tallers diuen: “El nen se sent sol, trist”, “Ningú li fa cas perquè els adults estan enganxats al mòbil”, “Tothom està apagat en el seu món menys el nen”, i una de les joves va dir “És que el pobre nen està trist perquè no té mòbil”.

Us proposo altres escenes amb opcions per si voleu compartir amb el que van sentir alguns/es joves:

Del volum 1 del còmic  Heartstopper d’Alice Oseman: “La incertesa de l’amor. Amb l’amor viuràs grans emocions”

Del Manolito, de Mafalda que no ha entès res des de març: “La falta de comunicació en l’ensenyament. El sistema educatiu deixa molts nois i noies al marge”.

Del còmic El espíritu del bosque: “Obre’t a nous mons i veuràs la vida amb més llum. L’adolescència és dura, però segueix caminant”.

Un altre del moments màgics dels tallers és en el procés creatiu. Sovint les persones comencem a pensar una història sense massa ordre, amb impulsos que no sabem massa d’on ens venen i a on volem portar-los. Treballem molt el missatge que voldrem que la nostra història transmeti. Cadascú busca entre les seves experiències i pensaments què vol transmetre, ho redacten, compartim, i busquem persones amb inquietuds similars o complementàries per formar els grups creatius per començar l’aventura de crear uns personatges (normalment són nois i noies, que a vegades es diuen fins i tot com ells mateixos), context i argument. 

creant taller comic carlota petit

Hi ha moments de desànim, de desconcert. I m’encanta el moment en que les cares s’il·luminen i es veu un tros de camí per on seguir. Aquí teniu una de les converses que tinc amb ells en aquests moments crítics:

 

Grup: Va d’un gos que va a buscar la pilota i quan passen deu minuts l’amo va a buscar-lo i la pilota ha anat a parar al veí…

Jo: Ah doncs allà ell es troba el gos

G: No…

Jo: I la pilota?

G: Tampoc, l’amo troba la pilota encara rodolant…

Jo: Si la pilota ha rodolat deu minuts hauria d’estar moooolt lluny… Per què fuig el gos?

G: Va a una altra casa, va al bosc, es perd…

Jo: Però quin missatge voleu donar? Potser al gos li agrada més viure a la natura…”

G: Clar, podem ensenyar tot de coses que li passen a la ciutat. És que el gos vivia en una casa de camp amb una parella, però el donen en adopció perquè no poden pagar el menjar…

Jo: Ah doncs podria ser que el gos torna a aquesta casa i reflexionen què és millor per al gos…

G: Potser li busquen una casa adoptiva a la natura.

Jo: Així doncs la idea temàtica pot ser que els animals haurien de viure a la natura. Pot ser una història ecologista.

treballant equip carlota petit

Van entenent que el procés serà canviant, que el millor que pot passar és que la història final no s’assembli gaire a la inicial que havien previst. Això voldrà dir que han fet un camí ric i profund, ple d’aventures i coneixences. 

 Vull agrair a l’Institut Salvador Espriu  de Barcelona per l’aposta que està fent amb el còmic, i on faig el projecte “Dissenyant en vinyetes, obrint nous mons”. I a la seva coordinadora del pla de lectura, la Nanda Alemany, entusiasta fins a la medul·la i que incentiva incloure el còmic com una alternativa més de lectura. Tallers de lectura de còmics, aquí   per exemple amb joves de 15-16 anys.  

I evidentment, agraeixo la tasca de la xarxa de biblioteques, institucions culturals i tot col·lectiu que veu el còmic com una part de la cultura que ens ensenya i ens fa sentir molt. Jo m’hi apunto sempre! 

 I a més, han creat mons molt diversos i creatius tocant diferents gèneres: 

  • En un cas la dragona està embarassada. Això ens va portar a veure que en la majoria de casos els personatges decideixen atacar i matar abans de conèixer l’ésser estrany i amenaçador. Vam decidir que preguntar i conèixer abans d’atacar era una bona opció. Per cert, el drac va ser substituït per un gat gegant, una estruç, molts dracs, un robot, un monstre, el dimoni…
  • Hi va haver una història de terror, on la reina pareix un dimoni que mata…
  • També de fantasia, amb molts dracs, amb estruços, una de gegant!
  • De ciència ficció, amb terratrèmols (i al final van veure que s’entenia millor uns rajos que portaven els protagonistes per uns túnels etc…), videojocs que prenen vida pròpia.

 Ja tenien la part més important, la idea i estructura. A partir d’aquí, cada grup interpretava la història d’un altre grup i vam anar veient que en la majoria faltaven: 

  • Plans mitjos per veure les expressions i no repetir escenes.
  • Els textos més grans (“El còmic és dibuix i text! Hem de facilitar la seva lectura”) i bafarades amb espai de sobre (“És que no ens hi cap.” “Ei, que sou vosaltres qui decidiu, així que podeu fer els cossos més petits, o un pla detall i us queda molt d’espai. Vosaltres organitzeu cada vinyeta”).
  • És curiós com en tots els casos els personatges es maten, parlen, s’espanten,…sempre mirant a la càmara, mai es miren. Vam comprovar-ho in situ, ens vam matar, espantar, explicar coses allà mateix en directe i vam comprovar que calia dibuixar-los de perfil (“És qüestió de posar el nas a un costat en comptes de al mig de la cara”).
  • I una cosa molt difícil: la narrativa i la seva lògica. “Per què criden Ooooh?” “Per què hi ha un terratrèmol” “I no el noten els de davant? D’on ve?” “És que s’obren uns forats del terra i s’emporten als protagonistes…” “Doncs tot això ho hem de veure. És important el que passa a la pantalla de cine?” “No” “Doncs la pantalla pot estar al final en petit només perquè es vegi que son dins del cine”.

Ens van passar dues hores en un sospir, entre preguntes, hipòtesis, noves idees, i resolent qüestions tècniques. L’olla estava fent xup- xup i preparada per acabar d’enllestir unes històries fantàstiques. 

descans del taller de còmic amb aula buida

Ara tocava anar al pati a descansar de tanta feina feta, creativa i exigent, que demanava del seu imaginari. I jo em vaig quedar un moment acabant de gaudir tot el que havíem viscut.

els esbossos a la pissarra del taller de còmic

L’aula era buida, però encara ressonaven les idees i emocions. I alguns dels esbossos que vam anar experimentant a la pissarra com a opcions a allò que podia millorar-se. Per a mi és el millor aprenentatge: per una banda, que sempre hi ha noves possibilitats per explicar la mateixa història, i per l’altra, que una idea necessita repòs i assegurar-se que les persones de fora l’entenen (malgrat cadascuna en farà la seva interpretació evidentment).

 Gràcies a la Lidia, Helena i Mònica per aquesta nova oportunitat de conversar i crear a través del còmic.

Altres /Otros…

Crear còmics per canviar estereotips

Crear còmics per canviar estereotips

CREAR còmics per CANVIAR estereotipsAmb aquest títol vaig compartir un taller que em van proposar fer a l’escola Purificació Salas de St Quirze del Vallès. Es tractava d’acompanyar les 26 nenes i nens de 5è de primària en el projecte de St Jordi que consistia en crear...

read more
3r Premi Còmic ARA

3r Premi Còmic ARA

Empenyent el món del còmic...3r Premi de Còmic ARAEl còmic s’intenta normalitzar en aquest país. Cada vegada es venen còmics en més llibreries generalistes, s’obren noves llibreries i editorials de còmic, i van apareixent premis de còmic. Totes aquestes xifres...

read more