Per Carlota Petit

No tingueu por de volar lliures! Amb la CIBA encara menys.

 

Poc em podia imaginar fa un any quan em va trucar la Pitonisa per proposar-me participar al còmic col·lectiu Mil Brujas” que el vol seria tan alt i llarg. El passat dimecres 16 de novembre el centre La Ciba  de Santa Coloma de Gramenet ens va convidar en una xerrada per presentar el còmic i parlar de la dona. I va ser un regal. 

La CIBA

Quan vaig aparcar la bicicleta davant de la façana ja vaig sentir la força de la institució, són 8000 metres quadrats dedicats a recursos per a dones, innovació i economia feminista. Molt de vidre, dibuixos grans i molt potents i missatges per tot arreu. Però anem a pams.

La Itziar ens va rebre. Érem la Sara Porras , la Montse Mazorriaga i jo. Ens va ensenyar l’edifici. Espais amplis, que deixen veure la seva història i adaptats a les necessitats actuals. Havia estat una farmacèutica, després un institut i ara, les aules del primer pis es transformaran en pisos per a dones amb els seus fills que han de fugir de maltractadors. Espais de reunions, d’acollida, de joc, d’estudi i recerca. Per exemple, tenen un espai on les dones maltractades poden fer la declaració policial, recolzades per professionals enteses en la situació, i en un entorn amable. Vol ser un entorn que protegeixi a les dones a la vegada que les integra, no les aïlla. Hi haurà un restaurant gestionat per dones. En fi, difícil de descriure tanta iniciativa

No podíem començar més empoderades la xerrada que anàvem a fer, amb l’energia de tothom que era allí i els missatges que ens anàvem trobant per parets i terres “Som el crit de les que ja no hi son”, “Si fa mal no és amor” “Ella somia en ballar en llibertat” “Som poderoses”… Ah, i la dragona Violeta!

ciba_motivacional

Anem a la gran sala polivalent per a fer presentacions i actes i la Itziar ens presenta. Veiem totes juntes el trailer de presentació del còmic, molt inspirat la veritat. I mentrestant observava el públic: dues germanes de 10 a 15 anys amb pare i mare, dones amb un cos ple d’història, amb cabells liles, amb diademes, amb cares somrients i vitals, una dona plena d’energia amb cadira de rodes, un parell d’homes sols,… i va venir l’alcaldessa de Santa Coloma, la Núria Parlon, també amb rostre il·luminat.

ciba_carlota petit

Després dels dos minuts de presentació jo em sentia en ple akelarre, màgic. I així va ser. Vam comentar que la bruixa no és un personatge antic sinó actual, ara reconegut socialment. Bé, cada vegada més, tot i que les caceres de bruixes medievals també hi són ara amb altres formes… Vam visualitzar la pesada història que arrosseguem i que cal anar visualitzant totes les nostres bruixes avantpassades. Com va recordar la Itziar, un dels lemes de reivindicació, “som les nétes de les bruixes que no vau poder cremar”. I vam recordar que la lluita feminista no és igual a tot arreu, que en molts llocs del planeta és molt més difícil que a Catalunya. 

 Vaig compartir dues reflexions. La primera que les dones som les més adequades per dibuixar històries sobre dones perquè tenim la documentació més directa sobre què és ser dona en aquest món masclista. Una senyora del públic després ho va voler confirmar dient que aquest còmic no tindria el mateix valor per a ella sino fóssim tot dones creadores. La segona reflexió: l’editor del còmic l’Àngel Serrano, a l’apartat de les dedicatòries ens agraeix l’esforç i dedicació altruista que hem invertit en el còmic, “a todas estas mujeres fuertes y luchadoras”. Em preguntava davant les meves companyes d’akelarre si es pot ser d’una altra manera sent dona. 

ciba_firmes mil brujas
ciba_carlotapetit_mil brujas

Em quedo amb la força que ens van transmetre totes les dones que van participar, explicant lluites particulars de cadascuna (en un centre educatiu on treballava una d’elles on els drets laborals de les dones eren molt precaris i que es va plantar com ho fa ara seguint lluitant, amb la familia empoderant les seves filles,…). Es van comprar el còmic i els els vam dedicar.

bruixa cadira de rodes

I sobretot em quedo amb la intervenció de la Carme Arana, en cadira de rodes. Ens va felicitar pel còmic, que ja el tenia a les mans, i ens va preguntar si en les 100 pàgines del llibre sortia alguna bruixa/dona amb discapacitat. Gràcies Carme per no deixar de lluitar! Si la lluita és col·lectiva ho ha de ser de veritat i ha d’incloure a tothom. En la seva dedicatòria vaig dibuixar la primera bruixa volant en cadira de rodes, i no serà l’última.

M’encanta anar incloent bruixes noves als meus dibuixos.

Vaig tornar cap a casa en bici però volant, tal qual ET al final de la pel·lícula. Feliç de sentir-me part d’un col·lectiu amb una història tan potent (que també vam reivindicar que s’ha d’anar coneixent) i tanta força com el de les dones. 

 A seguir volant!

Y además, han creado mundos muy diversos y creativos tocando distintos géneros:

  • En un caso, la dragona está embarazada. Esto nos llevó a ver que en la mayoría de casos los personajes deciden atacar y matar antes de conocer al ser extraño y amenazador. Decidimos que preguntar y conocer antes de atacar era una buena opción. Por cierto. el dragón fue sustituido por un gato gigante, una avestruz, muchos dragones, un robot, un monstruo, el demonio…
  • Hubo una historia de terror, donde la reina parece un demonio que mata…
  • También de fantasía, con muchos dragones, con avestruces, ¡una gigante!
  • De ciencia ficción, con terremotos (aunque al final vieron que se entendía mejor con unos rayos que llevaban a los protagonistas por unos túneles etc…), videojuegos que toman vida propia.

Ya tenían la parte más importante, la idea y la estructura. A partir de ahí, cada grupo interpretaba la historia de otro grupo y fuimos viendo que en la mayoría faltaban:

  • Planos medios para ver las expresiones y no repetir escenas.
  • Los textos más grandes (“¡El cómic es dibujo y texto! Debemos facilitar su lectura”) y bocadillos con espacio (“Es que no nos cabe.” “Eh, que sois vosotros quien decide, así que podéis hacer los cuerpos más pequeños, o un plano detalle y queda mucho espacio. Vosotros organizáis cada viñeta”).
  • Es curioso cómo en todos los casos los personajes se matan, hablan, se asustan,…siempre mirando a la cámara, nunca se miran. Lo comprobamos in situ, nos matamos, asustamos, nos explicamos cosas allí mismo en directo y comprobamos que había que dibujarlos de perfil (“Es cuestión de poner la nariz a un lado en vez de en medio de la cara”) .
  • Y algo muy difícil: la narrativa y su lógica. “¿Por qué gritan Ooooh?” “¿Por qué hay un terremoto” “Y no lo notan los de enfrente? ¿De dónde viene?” “Es que se abren unos agujeros del suelo y se llevan a los protagonistas…” “Pues todo esto debemos verlo. ¿Es importante lo que ocurre en la pantalla de cine?” “No” “Pues la pantalla puede estar al final en pequeño sólo para que se vea que están dentro del cine”.

 Nos pasaron dos horas en un suspiro, entre preguntas, hipótesis, nuevas ideas y resolviendo cuestiones técnicas. El proceso estaba en marcha para terminar unas historias fantásticas.

descans del taller de còmic amb aula buida

Ahora tocaba ir al patio a descansar de tanto trabajo realizado. Creativo, exigente, que pedía de su imaginario. Y yo me quedé un momento acabando de gozar todo lo que habíamos vivido.

els esbossos a la pissarra del taller de còmic

El aula estaba vacía, pero todavía resonaban las ideas y emociones. Y algunos de los esbozos que fuimos experimentando en la pizarra como opciones a lo que podía mejorarse. Para mí es el mejor aprendizaje: por un lado, que siempre hay nuevas posibilidades para contar la misma historia, y por otro, que una idea necesita reposo y asegurarse de que las personas de fuera lo entienden (a pesar de que cada una hará su interpretación evidentemente).

 Gracias a Lidia, Helena y Mònica por esta nueva oportunidad de conversar y crear a través del cómic.

Altres /Otros…

Crear còmics per canviar estereotips

Crear còmics per canviar estereotips

CREAR còmics per CANVIAR estereotipsAmb aquest títol vaig compartir un taller que em van proposar fer a l’escola Purificació Salas de St Quirze del Vallès. Es tractava d’acompanyar les 26 nenes i nens de 5è de primària en el projecte de St Jordi que consistia en crear...

read more
Divulgació del còmic en joves

Divulgació del còmic en joves

La divulgació del còmic en joves. Un camí de descoberta.M’agrada compartir i aprendre. I ho faig sempre que puc: dibuixant (és un viatge perfecte per descobrir (-me)), publicant (em connecta amb la gent), fent els videopodcasts (és molt enriquidor),... I divulgant el...

read more