Per Carlota Petit

La part HUMANA del món del còmic

 

Ha començat la promoció del meu còmicUna mica d’humanitat” (ed. Autografía), i una de les primeres parades ha estat al II Qomic Boom de St. Cugat, d’on me n’he emportat MOLTA HUMANITAT. Sí, el món del còmic és petit i amb capelletes com a tot col·lectiu d’artistes, però el món del còmic està ple de gent curranta, creativa i apassionada que vol comunicar amb el públic a través del seu art. I molt bona gent, bons/es companys/es.

Currants ho som, mireu el careto que faig carregant amb tot el material a les 8h del matí…sort de les amistats.

presentació un món art brut

Però tot queda oblidat quan començo a intercanviar trossets de vida amb la gent que s’acosta a l’stand: el Lambert, francès que no li agradava el còmic francès sinó el de superherois, la Yolanda que ha descobert el còmic als 57 i ja no ho vol deixar o la Júlia de 7 anys que llegeix els seus primers còmics amb la Lily Mitjalluna. En canvi la seva mare que no ha llegit mai còmic perquè no li agrada que li posin imatges a la seva imaginació (de moment…)

Després tenim el Pol de 12 anys que si vol arribarà a ser un gran dibuixant de còmic, dues senyores que van comprar de tot per a la seva família i em van estar explicant les seves vides mentre els ho dedicava, una dona que va comprar el còmic quan li vaig anomenar els 6 aspectes en que es divideixen els relats («l’amor, la relació amb el mòbil, l’actitud que prenem a la vida…» «Ai, m’has convençut»...com si realment el necessités en aquell moment de la seva vida…que bé si la pot acompanyar!!!), el Jordi Brizo que volia ser dibuixant i al final ja ha tret la seva primera novel·la («12 ……..). No hi va faltar una mare amb la seva filla amb Asperger que se sentia propera a una de les parts del llibre on parlo de la (Dis) Capacitat, … I per rematar-ho…el Pol i el Nasko em van dedicar un dibuix mentre jo els dedicava el llibre a la família, quins regals!

institut salvador espriu

En les estones que no va haver-hi públic (sí, en va haver, i com diu la Diana Villanueva organitzadora de l’event, «L’any que ve més i millor», segur que si!), vaig xerrar amb els companys/es artistes d’altres stands. Quina passió, quines ganes i quina creativitat! El creador del «Drac català» que «Està en això per passar-s’ho bé», el Rubén Sáez i Leo Lamu de Sudanto Tinta, compartint impressions sobre l’art de «vendre’ns» (el Rubén em comentava: «A mi me cuesta charlar sobre mi…por eso soy dibujante…»), el Rufca amb el fanzine sobre la masturbació (femenina i masculina, ara ja no cal aclarir-ho potser…) i sobre la religió amb l’Shrek…bé, millor que us expliqui ell eh, la Sanny P. Que ha acabat els estudis i ja té dos fanzines fets i amb ganes de moure’s en el món de la il·lustració, còmic, disseny,...el guionista Santiaguete amb dues novetats a Cascaborra i preocupat perquè el tema de la distribució i promoció no és fàcil («jo a Espanya no sé si publicaré més…dos anys de feina per una repercussió mínima…»). Tothom hi posem molta passió en parlar del que ens mou a crear. I ens falta tenir millor relació amb el públic, trencar vergonyes per les dues bandes i conèixer-nos millor.

I quina il·lusió les visites que vaig tenir: la combativa Marika Vila reivindicant el paper de la dona al còmic com a professional i també com a objecte que s’utilitza (tot un món a seguir); el Tha, que està avançant a bon ritme amb la seva novel·la gràfica «Capucha Blanca» amb guió d’Óscar Martín, i com cada vegada que hem coincidit el Tha i jo, de seguida ens embranquem a xerrar, és molt generós, i jo no puc evitar preguntar («definiria la meva obra com a honesta», estic d’acord, i quina obra tan sòlida afegeixo); i el Rubén Pellejero, amb la seva dona Mercè, vam riure i comentar la jugada, i també li vaig preguntar sobre el món del còmic i la seva carrera («la meva carrera és ascendent i que amb el meu esforç i bons guionistes he pogut treballar sempre», i va recordar que abans el còmic era conegut com el «cinema dels pobres»). Tots tres se’n van endur el meu còmic dedicat, un honor per a mi, i espero que se’l llegeixin amb carinyo…

Finalment, veure l’organització, tot l’esforç que representa lligar tallers, xerrades, signatures, públic, estands, difusió…tot fet pel Museu del Còmic, que és una iniciativa privada, amb el José Luis Villanueva i el José Baena. Gràcies a la Diana Villanueva per l’energia i dedicació que hi ha posat i espero veure’ns aviat. Van ser dos dies esgotadors, molt intensos, de no parar i gaudir molt. I uns dies després m’ha quedat tota la humanitat que vaig viure-hi.

Per cert podeu veure i/o escoltar un reportatge més extens al meu video podcast Vides de Còmic” (youtube, ivoox i spotify), el tercer programa “II Qomic Boom: La part humana del món del còmic

Y además, han creado mundos muy diversos y creativos tocando distintos géneros:

  • En un caso, la dragona está embarazada. Esto nos llevó a ver que en la mayoría de casos los personajes deciden atacar y matar antes de conocer al ser extraño y amenazador. Decidimos que preguntar y conocer antes de atacar era una buena opción. Por cierto. el dragón fue sustituido por un gato gigante, una avestruz, muchos dragones, un robot, un monstruo, el demonio…
  • Hubo una historia de terror, donde la reina parece un demonio que mata…
  • También de fantasía, con muchos dragones, con avestruces, ¡una gigante!
  • De ciencia ficción, con terremotos (aunque al final vieron que se entendía mejor con unos rayos que llevaban a los protagonistas por unos túneles etc…), videojuegos que toman vida propia.

Ya tenían la parte más importante, la idea y la estructura. A partir de ahí, cada grupo interpretaba la historia de otro grupo y fuimos viendo que en la mayoría faltaban:

  • Planos medios para ver las expresiones y no repetir escenas.
  • Los textos más grandes (“¡El cómic es dibujo y texto! Debemos facilitar su lectura”) y bocadillos con espacio (“Es que no nos cabe.” “Eh, que sois vosotros quien decide, así que podéis hacer los cuerpos más pequeños, o un plano detalle y queda mucho espacio. Vosotros organizáis cada viñeta”).
  • Es curioso cómo en todos los casos los personajes se matan, hablan, se asustan,…siempre mirando a la cámara, nunca se miran. Lo comprobamos in situ, nos matamos, asustamos, nos explicamos cosas allí mismo en directo y comprobamos que había que dibujarlos de perfil (“Es cuestión de poner la nariz a un lado en vez de en medio de la cara”) .
  • Y algo muy difícil: la narrativa y su lógica. “¿Por qué gritan Ooooh?” “¿Por qué hay un terremoto” “Y no lo notan los de enfrente? ¿De dónde viene?” “Es que se abren unos agujeros del suelo y se llevan a los protagonistas…” “Pues todo esto debemos verlo. ¿Es importante lo que ocurre en la pantalla de cine?” “No” “Pues la pantalla puede estar al final en pequeño sólo para que se vea que están dentro del cine”.

 Nos pasaron dos horas en un suspiro, entre preguntas, hipótesis, nuevas ideas y resolviendo cuestiones técnicas. El proceso estaba en marcha para terminar unas historias fantásticas.

descans del taller de còmic amb aula buida

Ahora tocaba ir al patio a descansar de tanto trabajo realizado. Creativo, exigente, que pedía de su imaginario. Y yo me quedé un momento acabando de gozar todo lo que habíamos vivido.

els esbossos a la pissarra del taller de còmic

El aula estaba vacía, pero todavía resonaban las ideas y emociones. Y algunos de los esbozos que fuimos experimentando en la pizarra como opciones a lo que podía mejorarse. Para mí es el mejor aprendizaje: por un lado, que siempre hay nuevas posibilidades para contar la misma historia, y por otro, que una idea necesita reposo y asegurarse de que las personas de fuera lo entienden (a pesar de que cada una hará su interpretación evidentemente).

 Gracias a Lidia, Helena y Mònica por esta nueva oportunidad de conversar y crear a través del cómic.

Altres /Otros…

Crear còmics per canviar estereotips

Crear còmics per canviar estereotips

CREAR còmics per CANVIAR estereotipsAmb aquest títol vaig compartir un taller que em van proposar fer a l’escola Purificació Salas de St Quirze del Vallès. Es tractava d’acompanyar les 26 nenes i nens de 5è de primària en el projecte de St Jordi que consistia en crear...

read more
Divulgació del còmic en joves

Divulgació del còmic en joves

La divulgació del còmic en joves. Un camí de descoberta.M’agrada compartir i aprendre. I ho faig sempre que puc: dibuixant (és un viatge perfecte per descobrir (-me)), publicant (em connecta amb la gent), fent els videopodcasts (és molt enriquidor),... I divulgant el...

read more