La part HUMANA del món del còmic

Ha començat la promoció del meu còmic “Una mica d’humanitat” (ed. Autografía), i una de les primeres parades ha estat al II Qomic Boom de St. Cugat, d’on me n’he emportat MOLTA HUMANITAT. Sí, el món del còmic és petit i amb capelletes com a tot col·lectiu d’artistes, però el món del còmic està ple de gent curranta, creativa i apassionada que vol comunicar amb el públic a través del seu art. I molt bona gent, bons/es companys/es.

Currants ho som, mireu el careto que faig carregant amb tot el material a les 8h del matí…sort de les amistats.

Però tot queda oblidat quan començo a intercanviar trossets de vida amb la gent que s’acosta a l’stand: el Lambert, francès que no li agradava el còmic francès sinó el de superherois, la Yolanda que ha descobert el còmic als 57 i ja no ho vol deixar o la Júlia de 7 anys que llegeix els seus primers còmics amb la Lily Mitjalluna. En canvi la seva mare que no ha llegit mai còmic perquè no li agrada que li posin imatges a la seva imaginació (de moment…)

Després tenim el Pol de 12 anys que si vol arribarà a ser un gran dibuixant de còmic, dues senyores que van comprar de tot per a la seva família i em van estar explicant les seves vides mentre els ho dedicava, una dona que va comprar el còmic quan li vaig anomenar els 6 aspectes en que es divideixen els relats («l’amor, la relació amb el mòbil, l’actitud que prenem a la vida…» «Ai, m’has convençut»...com si realment el necessités en aquell moment de la seva vida…que bé si la pot acompanyar!!!), el Jordi Brizo que volia ser dibuixant i al final ja ha tret la seva primera novel·la («12 ……..). No hi va faltar una mare amb la seva filla amb Asperger que se sentia propera a una de les parts del llibre on parlo de la (Dis) Capacitat, … I per rematar-ho…el Pol i el Nasko em van dedicar un dibuix mentre jo els dedicava el llibre a la família, quins regals!

En les estones que no va haver-hi públic (sí, en va haver, i com diu la Diana Villanueva organitzadora de l’event, «L’any que ve més i millor», segur que si!), vaig xerrar amb els companys/es artistes d’altres stands. Quina passió, quines ganes i quina creativitat! El creador del «Drac català» que «Està en això per passar-s’ho bé», el Rubén Sáez i Leo Lamu de Sudanto Tinta, compartint impressions sobre l’art de «vendre’ns» (el Rubén em comentava: «A mi me cuesta charlar sobre mi…por eso soy dibujante…»), el Rufca amb el fanzine sobre la masturbació (femenina i masculina, ara ja no cal aclarir-ho potser…) i sobre la religió amb l’Shrek…bé, millor que us expliqui ell eh, la Sanny P. Que ha acabat els estudis i ja té dos fanzines fets i amb ganes de moure’s en el món de la il·lustració, còmic, disseny,...el guionista Santiaguete amb dues novetats a Cascaborra i preocupat perquè el tema de la distribució i promoció no és fàcil («jo a Espanya no sé si publicaré més…dos anys de feina per una repercussió mínima…»). Tothom hi posem molta passió en parlar del que ens mou a crear. I ens falta tenir millor relació amb el públic, trencar vergonyes per les dues bandes i conèixer-nos millor.

I quina il·lusió les visites que vaig tenir: la combativa Marika Vila reivindicant el paper de la dona al còmic com a professional i també com a objecte que s’utilitza (tot un món a seguir); el Tha, que està avançant a bon ritme amb la seva novel·la gràfica «Capucha Blanca» amb guió d’Óscar Martín, i com cada vegada que hem coincidit el Tha i jo, de seguida ens embranquem a xerrar, és molt generós, i jo no puc evitar preguntar («definiria la meva obra com a honesta», estic d’acord, i quina obra tan sòlida afegeixo); i el Rubén Pellejero, amb la seva dona Mercè, vam riure i comentar la jugada, i també li vaig preguntar sobre el món del còmic i la seva carrera («la meva carrera és ascendent i que amb el meu esforç i bons guionistes he pogut treballar sempre», i va recordar que abans el còmic era conegut com el «cinema dels pobres»). Tots tres se’n van endur el meu còmic dedicat, un honor per a mi, i espero que se’l llegeixin amb carinyo…

Finalment, veure l’organització, tot l’esforç que representa lligar tallers, xerrades, signatures, públic, estands, difusió…tot fet pel Museu del Còmic, que és una iniciativa privada, amb el José Luis Villanueva i el José Baena. Gràcies a la Diana Villanueva per l’energia i dedicació que hi ha posat i espero veure’ns aviat. Van ser dos dies esgotadors, molt intensos, de no parar i gaudir molt. I uns dies després m’ha quedat tota la humanitat que vaig viure-hi.

Per cert podeu veure i/o escoltar un reportatge més extens al meu video podcast “Vides de Còmic” (youtube, ivoox i spotify), el tercer programa “II Qomic Boom: La part humana del món del còmic”